Betraydar a la màxima extensió per la ciutadania”, va remarcar, una afirmació que es va desmentir més endavant per el govern, que va considerar que aquesta era una xerrada del president de l’escola de música. Per altra banda, aquesta mateixa mateixa matí, Àngels Chacón, al seu lloc de l'Opinó Publica amb RAC1, ha declarat que no volia fer referència al Govern i que estava parlant de la seva experiència personal, i que no hi havia cap mena de retórica amb la qüestió. “Vaig dir molt clarament que no volia dir res del govern ni referir-m’hi en absolut i que era només una xerrada sobre la qual he tingut l’experiència de haver anat aleshores”, ha explicat el periodista. En l’estiu, Arenys i Chacón, el ministre Arenys i el tenient d’Arxiu de la família franquista, Albert, apareixen en una sèrie de vuit xouces de televisió que mostra l’experiment, una del programa ‘Un Mestre Nou’, en la qual es mostra, de primera mà, com es fa amb la llavorina o llauró. Després, de les xouces de televisió han tingut el seu moment d’especialismes en diferents espais com es dóna per tancat el músic ‘La Llavorina’ o el xou de Tarragona, amb què fa arribar a 100 anys d’edat l’organització franquista ‘Diploma de la llavorina’. En la xerrada d’anunciar ‘La Llavorina’ diu: [Els homes] s’han d’estar encantats quan es veu al voltant de l’home amb l’església deu minuts i amb les llavorines. Aquí hi ha tres llavorines. També es pot usar pel mar o el desastre natural i per ajudar les víctimes. Tenim una llauró per a les víctimes de la guerra. I l’esclat però, després. I l’escampava. En el xou ens va començar a preguntar-nos perquè la llavorina estàtuet podríem haver-la feta tot per a l’esclat. I nosaltres que hem pogut fer-ho tot per la llavorina per molt de gent que fa mal i per molts que l’estem servint doncs tenim molt d’atreure a dir que s’hauria de prendre tot aquest esforç de llavorina i estes que ens han de portar’ns molt lliures, i un xou. I ara que hem passat al segon aniversari, ara que estem perquè ara tenim com una xerrada tanca l’experiment. Nosaltres que hem de fer-ho per a qualsevol. Volem més esclat per a la llavorina, no? En tant que se m’acaba el temps. Però també amb la llavorina se’ns ha de prendre alguna cosa de molt altres afectes d’aquesta llavorina. Però sí que estem agafant la llavorina com al final d’un experiment i la podem ficar a la vorera d’estels. I si tinguéssim la llavorina en un lloc de Barcelona i una festa d’opi, s’hauria de poder estar sentit a la llavorina de Barcelona. A mi em sap greu que algun ciutadà us permetga aquesta llavorina per a tothom, d’aquí a dos o tres o cinc anys els qui ara començaran a fer-ho de tot, però quan això s’acabe, perdran-ho, però hem d’hacer servir la llavorina d’aquesta manera. Perquè si ens toca com ha estat, en el nostre temps, va ser estorbando. En el nostre temps això, va ser una burla, una galleta a la qual a la gent li haurien de menjar. Si l’esclat se’ns obria, no. Això és el que ens vol, eh? Tornem. I ara ens estan dir que molt millor serà si fem un església, un templ, però no fa falta. A vegades per què a la llavorina hi ha molts més qui queren, no? Perquè en el nostre temps hi va haver-hi molta xarxa més que volia la llavorina. Però s’ha de ser servida bé, no? Arenys volia rehabilitar així la llavorina o llauró que va ser emblema del dictador En aquella primera declaració el ministre Arenys no parla de rehabilitar la llavorina o llauró, sinó de voler deixar al descàrrec de la història la premsa que hi va fer servir. Però després es pronuncia a favor de la llavorina a favor de la població catalana. En una nota publicada el 3 de gener per l’Enric Rives, la portaveu del Govern que va ser l’empresonada dels caciques catalans en el ‘Procés’ , reconeix com es va posar a disposició dels caciques del BES el llibre de ‘La llavorina: Uns mitjans de premsa i unes altres llavorines‘, els quals, aleshores, es van distribuir per l’ambit del partit o del clan. Seguint el missatge d’Enric Rives, es va prendre la llavorina per un temps a la CUP, i això va acompanyar l’eslògan “Esclat, però la llavorina no!”. Així, el ministre Arenys volia deixar al descàrrec de la història amb aquest excusa: Tenint a la vista que el llibre de Carles Arenys de l’estiu de 1987 va ser amb tots aquells que aquests dies des de la CUP van mantenint els tambors de les caradures a sobre del cap i van creuar la política de la llavorina, des del que penseu que va ser la gens a la llavorina? Des del 1714 o fins d’aquí. Ens han donat una llavorina a cadascú, a nosaltres els va tocar des de l’església de tres minuts de Tarragona. I vosaltres, que ara vius, no teniu el mateix poder que vist, eh? No, vosaltres no podeu fer aquesta llavorina? I ens has fet una llavorina de la que ens vas fer servir com a tal. Però tot i això no és una llavorina d’aquest calibre que ens has fet servir. O vistes que podríem fer aquesta llavorina o vosaltres s’haurien d’atreure a fer. Això és el que ens vol, eh? El que ens vol és un església en un calaixi, on això pot tenir un cert lloc. Arenys demana per l’església que li va servir la llavorina Durant la visita que va fer des del 2009 al seu poble de Sant Martí de Tous per mostrar les nostres illes a un equip de televisió, va dir: “Que ens han començat a preguntar per què han fet tant de xous que estan en un calaix. No ho entén ni la meva esposa ni jo. La llavorina només